Església de Sant Salvador d'Espoia
L’Església de Sant Salvador d’Espoia és un element patrimonial de gran rellevància històrica dins del terme municipal de la Torre de Claramunt. La seva existència es documenta per primera vegada l’any 1199, tot i que diversos estudis situen la seva construcció en una cronologia anterior, aproximadament entre els anys 1130 i 1150, fet que la vincula plenament al procés de consolidació del poblament medieval de la zona.
Des del punt de vista institucional i eclesiàstic, l’església va mantenir una relació de dependència com a sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, malgrat trobar-se fora dels dominis feudals directes dels Claramunt, circumstància que evidencia la complexitat de les jurisdiccions parroquials i senyorials a l’edat mitjana. 
Arquitectònicament, es tracta d’un edifici d’estil romànic tardà, de gran sobrietat formal. Presenta una única nau rematada per un absis semicircular llis, sense decoració escultòrica, i està coberta amb una volta de canó, solució constructiva habitual del romànic rural català. Aquest conjunt respon a un model funcional, auster i perfectament integrat en el paisatge.
L’edifici va experimentar diverses reformes entre els segles XVII i XVIII, durant les quals es van obrir finestres superiors per millorar la il·luminació interior i es van introduir elements de fortificació, probablement vinculats a contextos d’inseguretat o a la necessitat de reforçar l’estructura. L’any 1864, l’església va deixar de ser sufragània i va adquirir la condició de parròquia, fet que en reforça el paper central dins la vida comunitària. Posteriorment, l’any 1916, es va construir la rectoria adossada a l’edifici.
Entre els elements patrimonials més destacats del conjunt sobresurt el campanar, així com l’antiga finestra procedent de Can Torrescasana, integrada com a element arquitectònic singular. Cal destacar també la Pedra Dreta, un antic menhir reubicat l’any 1976, procedent del terme municipal de Cabrera d’Anoia, que aporta un valor arqueològic i simbòlic afegit a l’entorn de l’església i reforça la continuïtat històrica del lloc des de la prehistòria fins a l’actualitat.