Els molins

Un nucli històric clau del desenvolupament industrial del municipi
La Torre Baixa concentra un dels conjunts preindustrials més significatius del terme municipal. A tocar del riu Anoia, en la partió històrica amb Capellades, s’hi documenta des de l’any 1481 l’existència de tres molins establerts per Joan de Claramunt: el Molí de Baix, el Molí del Mig i el Molí de Dalt .

Aquest conjunt no només és rellevant des del punt de vista arquitectònic, sinó que explica l’evolució econòmica del municipi al llarg de més de cinc segles.

De molins fariners a indústria paperera
En origen, els molins eren fariners i drapers, destinats a la transformació de cereals i al tractament de teixits. Amb el pas dels segles, i aprofitant la força hidràulica del riu Anoia, es van adaptar a les noves demandes productives.

Durant els segles XVII i XVIII, els molins experimenten una reconversió progressiva cap a l’activitat paperera. Consta que el Molí de Baix fou reconvertit formalment en molí paperer amb instal·lació de rodes, piles i mall per a la fabricació de paper .

L’any 1769 ja disposava de llicència per produir paper blanc i d’estrassa , fet que l’integra plenament dins el potent sistema paperer de l’Anoia, amb Capellades com a referent.

Aquesta transformació no fou excepcional sinó estructural: el conjunt dels tres molins (Baix, Mig i Dalt) seguí una evolució paral·lela, adaptant-se a les dinàmiques industrials del moment .

El Molí de Baix (Cal Tortet / Cal Batlle)
El Molí de Baix és el millor documentat i el que conserva més elements visibles.

Característiques arquitectòniques
Es tracta d’un edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües, construït amb parament irregular i maó .

Exteriorment conserva trets característics dels antics molins paperers, especialment:

• Els nivells superiors amb finestrals de mirador, destinats a l’assecat del paper.
• L’estructura interior amb encavallades i bigues de l’antiga coberta .

A l’interior es conserven elements de l’activitat productiva com guillotina, setinador i màquina de gofrar , que evidencien la continuïtat de l’ús industrial.

De la manufactura tradicional a la modernització industrial
A finals del segle XVIII el Molí de Baix incorporà també una serradora, fet que li valgué el nom popular de “la Molina” .

Ja al segle XX, el 1942 s’hi instal·là una central hidroelèctrica aprofitant el salt d’aigua de la bassa de Capellades .

El 1945 el conjunt fou adquirit per Francesc Batlle, enginyer industrial especialitzat en tècnica paperera , iniciant una nova etapa de modernització industrial que connecta directament amb l’activitat empresarial actual.

Avui, el conjunt forma part d’un complex industrial vinculat a la producció de paper higiènic i sistemes d’higiene industrial , mantenint —amb les transformacions pròpies del temps— la vocació productiva que ha definit aquest espai des del segle XV.

Valor patrimonial
El conjunt dels molins de la Torre Baixa és un testimoni excepcional:

• De l’aprofitament històric de la força hidràulica.
• De la transició de l’economia agrària a la manufactura.
• De la consolidació de la indústria paperera a l’Anoia.
• De la continuïtat industrial fins a l’actualitat.

No és només patrimoni arquitectònic; és patrimoni econòmic, social i identitari del municipi.

Molí de Cal Roio o Cal Costa :

Som al costat d’aquesta plantació de pollancres americans, de creixement ràpid i aptes per a fer pastes de paper i fustes aglomerades.

Cal Roio, es tracta de diverses construccions unides, possiblement relacionades d'alguna manera amb molins hidràulics anteriors (els molins de Baix i de Dalt d'en Guarro de la Torre, existents al primer terç del segle XVI).

A la Torre de Claramunt, la fabricació de paper havia començat ja en el segon terç del segle XVII, als molins de Joan Romaní, i al molí del Turó, a la vora de la riera de Carme. El floriment dels molins paperers es fa en el transcurs del segle XVIII, de la mà de nissagues papereres.

A Cal Roio, la construcció de majors dimensions s'obre a llevant amb un gran portal adovellat que té la data de 1780 a la dovella central. Els tres cossos d'edifici s'adapten al desnivell del terreny i es presenten esglaonats, mostrant una tipologia menys freqüent en els molins paperers, possiblement degut a ampliacions o transformacions de construccions originals, però mantenint els usos habituals dels nivells: producció a la planta baixa, habitatge a la primera, i assecat del paper a les plantes superiors, que ocupen els dos últims pisos de tot el conjunt paperer.

El nom de Cal Roio prové d'un arrendatari de finals del segle XIX. De 1912 a 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel Costas. A partir de 1930 es van dedicar a la fabricació de papers d'estrassa, d'embalatge i per a mandrins de cartró. L'últim arrendatari va ser l'Àngel Hortet. Va tancar a final del segle XX. Més recentment s'ha construït una nau industrial propera, transversal al mur posterior de l'edifici principal, amb instal·lacions dedicades a la recuperació i reciclatge de paper, gestionada per l'empresa Centre de Gestió Mediambiental.

Per a més informació podeu clicar a PATRIMONI CULTURAL