Església de Sant Joan Baptista

L’Església de Sant Joan Baptista constitueix un dels principals elements patrimonials del municipi de la Torre de Claramunt i un clar exemple de l’evolució arquitectònica al llarg dels segles. L’origen de l’edifici es remunta a l’època romànica, entre els segles XI i XII, període del qual encara es conserven alguns elements estructurals originals, especialment visibles en la concepció de l’espai i en determinades parts dels murs.

Al llarg del temps, l’església ha estat objecte de diverses intervencions. Destaca especialment la reconstrucció realitzada al segle XVII, durant la qual es van incorporar nous espais funcionals, com la sagristia, i es va redefinir la configuració general de l’edifici per adaptar-lo a les necessitats litúrgiques i socials del moment.

Posteriorment, al segle XVIII, s’hi va afegir la façana d’estil neoclàssic, que és avui un dels seus elements més recognoscibles. Aquesta façana es caracteritza per un frontó triangular sostingut per quatre columnes jòniques, aportant una imatge solemne i ordenada que contrasta amb l’estructura romànica original i evidencia la superposició d’estils pròpia dels edificis històrics de llarga trajectòria.

L’interior de l’església conserva diversos elements artístics de gran valor, entre els quals destaca la imatge de Sant Vicenç,  així com pintures murals i un notable artesonat d’influència mudèjar, elements que reforcen l’interès històric, artístic i simbòlic del conjunt.

Per la seva rellevància arquitectònica, històrica i cultural, l’església és considerada part del patrimoni cultural català.

El seu estat de conservació fa necessari impulsar mesures urgents de protecció, conservació i restauració, amb l’objectiu de garantir la preservació d’aquest bé patrimonial per a les generacions futures i assegurar-ne la seva funció cultural i social dins del municipi.