El Castell

Els escuts heràldics conservats al castell de la Torre de Claramunt són un element clau per entendre la història i la identitat del llinatge dels Claramunt, una família que va mantenir una vinculació directa i determinant amb la fortificació al llarg de segles. Aquests escuts no són decoració: són document històric en pedra.

La primera menció documental del conjunt es remunta a l’any 1147, quan apareix citada per primer cop la torre de Claramunt, origen del posterior desenvolupament del castell. Aquesta referència situa la fortificació en el context de consolidació feudal del territori durant l’edat mitjana.

En aquest període inicial, els germans Pere i Berenguer de Claramunt cedeixen la fortificació al monestir de Sant Cugat del Vallès, una institució de gran pes polític i econòmic a la Catalunya medieval. Aquesta cessió evidencia la importància estratègica i patrimonial del lloc, així com les relacions entre la noblesa local i el poder monàstic.

Posteriorment, Guillem Bernat de Claramunt recupera la fortificació i estableix el llinatge dels Claramunt de la Torre, iniciant una nova etapa de continuïtat senyorial. Aquest llinatge mantindrà una relació estreta i sostinguda amb la casa vescomtessa de Cardona, una de les famílies més influents del país, fet que reforça el paper polític i social del castell dins l’estructura nobiliària catalana.

Al llarg dels segles, el castell experimenta una evolució arquitectònica significativa. De fortificació medieval passa a ampliar-se i adaptar-se als nous usos residencials, fins a convertir-se en un castell-palau d’estil renaixentista. Malgrat aquestes transformacions, el conjunt conserva molts dels seus espais originals, fet que permet llegir avui dia les diferents etapes històriques que han configurat el castell i el municipi.