La Torre de Claramunt

Els nuclis

La Torre de Claramunt és un poble vell ben orientat vers la sortida del sol, amb una de població de 3.833 habitants, amb una extensió de 14,80 Km2. Forma part de la Comarca de l'Anoia. 

El nucli antic, es troba a 364 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la vall baixa de la riera de Carme, a l'indret de la seva confluència amb el Riu d'Agost que travessa el terme del sector oriental a l'occidental. La meitat del terme és ocupat per bosc de pins amb algunes alzines i roures, a l'altra meitat del terme, predominen els conreus de secà.

 

 

 

 

 

 

Nuclis Urbans que configuren el municipi : 

La població es troba disseminada en nou nuclis urbans:

  • Ca l'Anton
  • Camaró : Aquest mas, d’origen medieval (fitxa 44) assenta sobre un antiga ocupació alt-medieval, al cim d’un turó estratègic que domina a llevant el congost de Capellades i el riu Anoia; i a ponent una plana de gran fertilitat agrícola. La seva presència a donat nom a la plana coneguda com a Plans del Camaró, a un torrent: Torrent del Camaró, i a una font: Font del Camaró
  • Pinedes de l'Armengol : És el nom que rep la urbanització que s’estén a ponent del terme municipal. L’origen del nom es desconeix. La propietat de la muntanya havia estat ocupada pel conreu de la vinya. La pineda que creix en aquest moment va desenvolupar-se a partir de l’abandonament d’aquest conreu a partir de començaments del segle XX. El bosc originari devia ser un bosc mixt amb la presència d’alzines, pi i roures, com o demostra encara l’existència del roure de l’Armengol (fitxa 86). El topònim “Armengol” es remunta almenys a començaments del segle XX, potser en referència a un dels propietaris de la muntanya, ja que existeix el record de l’existència de la Font de l’Armengol com a una font antiga i de les més bones del terme, almenys des de la dècada del 1930. La muntanya va ser propietat de Josep Gustemps a la dècada del 1960, que va iniciar la
    parcel·lació i venda, així com la promoció immobiliària que va donar lloc a la urbanització actual. El centre social de la urbanització inclou una sala amb el nom de Josep Gustemps en memòria seva.
  • Vilanova d'Espoia : Com el seu nom indica es tracta d’un nucli de població nascut al segle XII a redós de l’església parròquia de Sant Salvador d’Espoia (fitxa 1) i de l’antic casal fortificat situat a tocar de l’església (IPA 6065). Es tractava, doncs, d’un assentament de nova creació. Espoia és el nom que rep la serra situada al nord del turó on va néixer la vila, i dóna nom a tota la vall i els entorns. A diferència de la Torre, Vilanova d’Espoia depenia dels senyors de Foixà.
  • La Serra : Aquest petit nucli va aparèixer al segle XVIII fruit de l’augment demogràfic. Originalment eren cases de petits parcers i rabassaires que conreaven les terres del mas d’en Ponç i del mas Martí, al terme de Mediona. El nom de La Serra ve donat per trobar-se al peu de la Serra de Coll de Mata
  • El Pla de la Torre
  • La Torre Alta : És el nom que rep el nucli històric de la Torre de Claramunt. Aquest topònim apareix a partir del segle XVIII, per tal de diferenciar-lo de la Torre Baixa. El topònim de la Torre de Claramunt deriva de la torre fortificada situada a ponent del terme, segurament erigida al segle XI, amb l’objectiu de vigilar i controlar la vall de la riera de Carme i el camí vers al Penedès. La torre va ser una avançada del castell de Claramunt, però al segle XIV, els senyors de Claramunt van deixar el seu castell per instal·lar-se definitivament a la Torre. A la falda del castell (fitxa 3) i l’església de Sant Joan Baptista (fitxa 2) va créixer un petit assentament, que s’ha mantingut fins als nostres dies. La relació entre la fortificació i el municipi és molt estreta i es reflexa en la presència d’aquest element en l’escut municipal
  • La Torre Baixa : És el nom que rep el barri crescut seguint la línia del camí ral, a tocar del riu Anoia. Aquest indret, que devia formar part de les terres del mas Vidal o Cal Pascual (fitxa 193), va ser l’indret on a partir del segle XVIII va créixer un petit barri, segurament habitat pels treballadors dels molins paperers que van aparèixer a tocar del riu Anoia (fitxa 84) i del rec. El nom de Torre Baixa és degut segurament al fet de trobar-se en una cota inferior a l’altiplà que ocupa la resta del terme municipal 
  • El Xaró.

 

El nucli antic 

Arrecerat sota l'ombra del gran palau residencial que és l'antic castell medieval, i l'església de Sant Joan Baptista, (s. XII) vigilat de prop pel riu d'agost, es troba la Torre de Claramunt

Però la Torre de Claramunt també és, avui en dia, un lloc on el creixement urbanístic és ordenat, una població on es generalitzen les cases de planta baixa amb el seu petit jardí, on moltes famílies, s'han instal•lat en recerca de tranquil•litat i d'una alta qualitat de vida. 

La Torre de Claramunt és indubtablement un poble que mereix ser visitat, i tot aquell que ho faci podrà gaudir del seu patrimoni i del seu privilegiat entorn natural. 

Darrera actualització: 24.10.2019 | 13:42
Darrera actualització: 24.10.2019 | 13:42